Opinió

  • Un debat sobre els serveis públics

    Sobre quina és la millor manera, en un entorn de lliure mercat i de competència empresarial, de protegir els serveis públics, promoure la igualtat i garantir la universalitat

  • Això no va | Eulàlia Reguant

    Pedro Sanchez, JEC, Tribunal Suprem, Parlament Europeu, Audiència Nacional, Guàrdia Civil. Acabem la setmana amb aquests protagonistes: investidura a l'Estat, resolucions de la JEC, resolucions del Tribunal Suprem, alliberament dels últims dos CDR a canvi de 45.000 euros i noves citacions de la Guàrdia Civil. I finalment, la decisió sense sentit del Parlament Europeu respecte la condició d’eurodiputat d’Oriol Junqueras. 

  • En defensa dels serveis públics | Eulàlia Reguant

    Fa mesos un conjunt d'organitzacions socials, sindicals i polítiques van aplegar-se al voltant de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès per denunciar el projecte de llei de Contractes de Serveis a les Persones en tramitació parlamentària. Durant tot aquest temps han fet xerrades arreu del territori, han intentat impulsar debats amb alguns dels promotors de la iniciativa legislativa, i han anat fent accions diverses de denúncia.

  • Podem aprendre alguna cosa del 17A? | Natàlia Sánchez

    Dissabte passat es van complir dos anys d’aquell 17 d’agost de 2017. Les nostres quotidianitats van quedar tocades, de Barcelona a Cambrils, passant per Ripoll, Vilafranca i Rubí. Vam sortir a dir que no tenim por, que no estem disposades a sotmetre’ns a la doctrina del xoc de les guerres globals i el feixisme. I malgrat la commoció i la confusió de les primeres hores, dels primers dies gràcies als moviments socials vam anar una mica més enllà del no tenim por, vam recuperar el vell crit que malauradament perviu “les seves guerres, els nostres morts”.

  • Per què diem «no» a la Llei Aragonès? | Maria Rovira

    Aquest dies, estem vivint una nova ofensiva per la privatització dels serveis públics de la mà del govern de la Generalitat amb el que s’ha anomenat la Llei Aragonès. Aquesta Llei pretén apuntalar la privatització de la gestió de serveis de titularitat pública de tal manera que siguin empreses privades que els gestionin.

  • Construir municipis feministes no és opcional, és un deure | Laia Santis

    Construir uns municipis feministes no és opcional. És un deure quan el sistema ens colpeja contínuament pel sol fet de ser dones.

    Militar en el feminisme és la nostra forma de viure. Per això, construir uns municipis feministes és i serà l’aposta política de la CUP.

  • Un any després d’una proclamació buida | Laia Estrada

    Un any després de la proclamació de la República, som moltes les qui contemplem amb desencís això que podem qualificar de reculada històrica, després de la tardor passada en què aquest tros dels Països Catalans va protagonitzar una autèntica revolució democràtica que va arribar a sacsejar els fonaments de l’herència franquista del 78.

  • Berga: quan no acatar esdevé via per a l'autodeterminació

    Darrerament, de forma perversa, hi ha qui ha provat de tapar l'espectacle pèssim al Parlament de Catalunya equiparant-lo amb el cas de l'alcaldessa de la CUP a Berga, Montse Venturós. La intencionalitat política dels comentaris ha estat evident i pensem que és bo explicar per què si bé ambdues situacions se situen dins el debat estratègic sobre què i com desobeïm l'Estat, no poden ser en cap cas posades al mateix nivell.

  • Carta oberta a les esquerres | Mireia Vehí

    L’Estat espanyol ha derivat cap a postures autoritàries al llarg de l’últim any i crec que, per fer-hi front, cal una unitat al carrer de totes les esquerres. M’explico. Fa dies que les declaracions dels portaveus de Ciutadans i del Partit Popular centren la seva atenció a la política catalana. Pablo Casado i Albert Rivera llancen globus sonda sobre la il·legalització de la CUP-CC i estiren la corda del relat de la violència al Principat.

  • És al carrer on hem fet República | Lluc Salellas

    Les últimes setmanes hem sentit a parlar molt del “fer República” com a marc on situar l’acció del govern de JxCAT i ERC. El concepte combina allò tan català d’estar en marxa (el verb fer) i el referèndum de l’octubre passat. És legítim que els protagonistes facin anar aquesta expressió a tort i a dret però es fa d’allò més estrany sentir-ho quan en els últims mesos malgrat que la CUP ha plantejat seure a parlar sobre com efectuar la ruptura amb el règim del 78 el més aviat possible, la preocupació ha sigut més aviat de càrrecs. De cadires, a banda i banda.

Pàgines