Ja fa més d’un any que l’estat d’urgència és vigent. Aquesta mesura que es presentava com la millor manera de protegir la població s’ha convertit ràpidament en un malson securitari. Racisme, violències institucionals i policíaques, són avui dia elements quotidians a la «República». Aquesta República que s’enorgulleix de la llibertat i que avui dia l’ataca, la restringeix, la nega – fins el punt de prohibir manifestar – i adopta mesures lliberticides perilloses. En plena campanya electoral, amb aquest enduriment securitari i aquest context racista, l’actual govern sembla voler facilitar l'arribada al poder del Front National. En paral·lel, veiem com molts municipis de Catalunya Nord inciten la creació de brigades de veïns que, per mor de garantir la seguretat del poble, poden denunciar en secret i sota la confidencialitat atorgada pels gendarmes, les suposades accions criminals.

Al maig del 2016 el Comitè contra la Tortura de la ONU denunciava l’ús excessiu de la violència per part de la polícia francesa. El govern s’ha fet el sord. Zyad Benna, Bouna Traoré o Rémi Fraisse ens recorden que aquesta policia pot assassinar. Adama Traoré ens mostra que res no ha canviat i el recent cas d’en Théo confirma el pitjor. El govern ha deixat les mans lliures a la seua policia, que a vegades opera com una mílicia violenta. I al mateix temps, ha incitat els Ajuntaments a armar més les polícies municipals, tal com ha passat recentment a Perpinyà.

Recordem també que l’estat d’urgència s’acompanya d’escorcolls policials més importants. A Catalunya Nord veiem les forces policials cada cop més presents als carrers, però també notem un desplegament policial important al Pertús. La UE – i gràcies a Frontex – ha tancat les fronteres exteriors per convertir-se en una fortalesa i evitar l'arribada de migrants. Ja fa més d’un any que l’Estat francès actua de manera similar, tancant les seues fronteres i augmentant els controls pels carrers. I ja l'any passat la policia feia controls davant la seu perpinyanenca d’una associació d’ajuda als refugiats. A Perpinyà com arreu de l’Estat, les expulsions de famílies Sense Papers s’intensifiquen mentre que les regularitzacions es fan inexistents.

L’estat d’urgència ha canviat la nostra societat i ha accentuat els seus defectes. S’ha instaurat la por, la malfiança de cara a l’altre. El rebuig del migrant que busca un refugi així com el dels seus fills nascuts aquí. La societat es reclou, els discursos ultradretans tenen més èxit que mai en un Estat amb tics autoritaris.

S’organitza la persecució racista als barris populars – com ho mostra el cas d’en Theo.

S’organitza la persecució dels refugiats – com ens ho mostren les nombroses expulsions de famílies a Perpinyà.

Es criminalitza la solidaritat – com han fet amb el Cédric Herrou per ajudar a creuar la frontera de Ventimiglia a migrants.

Es criminalitza la resistència i la rebel·lió – com ha estat el cas amb el Lluc Valverde, condemnat a un any de presó per participar a les mobilitzacions de la Nuit Debout a París.

Per totes aquestes raons hem decidit manifestar el 19 de març a Perpinyà, amb la resta de les ciutats de l'Estat francès

Per denunciar l'«estat d'urgència», per exigir veritat i justícia en els excessos policíacs, per reivindicar el nostre dret a resistir, per recordar que els carrers són nostres.

Totes i tots diumenge 19 de març a Perpinyà, a les 10h30 plaça Cassanyes per manifestar.